Després de la revetlla de Sant Joan i d'aquests quatres dies fantàstics en què la gran majoria del món ha fet pont, podem dir que l'estiu comença de debò. Nosaltres ja vam acomiadar la temporada radiofònica dilluns passat, tot i que ja sabeu que podeu recuperar tots els nostres programes a: sonlesmil.podcast.es (o per l'itunes), però aquest cap de setmana hem anat al PopArb i volem explicar-vos-ho.
Aquí ho teniu:
Arbúcies i finals de juny. Comença l'estiu i també el PopArb. El petit poble de la Selva s'omple de joves urbanites i melòmans amb ulleres de sol i sandàlies, durant els dies 25 i 26, divendres i dissabte. Recorren els carrers desconeguts d'Arbúcies -alguns preciosos i medievals, altres més grisos model ciutat- a la recerca dels diferents escenaris del Festival. Part de l'equip de Són Les Mil arribem dissabte a la tarda, cap a les 18h. Amb tot just una hora i escaig ens plantem al centre de la vila i pugem carrer principal amunt. La desorientació ens fa preguntar als arbuciencs on podríem trobar el primer escenari. Creuem un riu i entrem per un camí certament bucòlic que ens condueix a l'escenari del Gorg nou, en ple bosc. Primera sorpresa del dia. Ens trobem uns animats i enèrgics Very Pompelo tocant per un públic de cotxets i gent més gran. És gratuït, molt agradable i comencem a respirar l’atmosfera del PopArb de què alguns ja fa gairebé un dia que gaudeixen.
A l’hora en què arribem ja estan exhaurides les entrades per anar a veure el concert que la Maria Rodés ofereix a l’escenari de Can Torres. Fem temps fins que comencin la resta de concerts i abans d’entrar, ens trobem amb afortunats que sí que han pogut anar a veure la Maria Rodés i que ens comenten, encantats, que ha estat un dels grans moments d’aquesta edició.A quarts de nou comencen els concerts del recinte principal del PopArb. Festival per gaudir de grups consolidats, descobrir-ne de nous i adonar-se del potencial de grups de casa nostra que fan propostes musicalment interessants i tallades per diferents patrons. Aquesta és la sisena edició del Festival i es nota. Es nota per l'afluència de públic que ha agumentat i també pel cartell, els músics i personalitats que hi han acudit, mundillo cultural i sector periodístic. Nosaltres ens perdem entre la gent, prenem cerveses i mirem al programa quin grup toca. Toca Extraperlo a l'escenari de l'Envelat d'Estrella Damm. A continuació és el torn de Roger Mas, i així es van succeïnt els concerts que s'alternen entre els dos escenaris envoltats de pins i llumetes de color groc que fan estiu: La Brigada, Sanjosex, Will Johnon & Anímic, Mishima, Mujeres, The Pinker Tones i les sessions de dj’s. Tot, seguint la filosofia del Festival de no establir un cap de cartell concret. I és que cadascú va gaudir de 50 rigorosos minuts, amb la perfecta sincronització que feia que, just quan es tancaven les cortines d’un escenari, comencés a sonar el concert de l’altre; i llavors el públic amb braçalets de colors -verds, grocs, roses- anava d'una banda a l'altra amb emoció de gimcana. Idea brillant per garantir que ningú no es perdés ni un detall de les bandes programades.
Dels concerts d’ahir al vespre, destacaríem els bons directes de La Brigada (que continuen arribant-nos més des de l’escenari que en disc), Roger Mas (que ens va fer gaudir, de nou, de la seva veu vigorosa i cançons-poema que ens continuen inspirant), la capacitat d’intensa condensació de Mishima (tot és ordre i aventura i van ser 50 minuts d'èxtasi total) o l’energia que encomanaven els Mujeres (quatre homes que van fer que la sorra es convertís en una pista de ball). Les sessions que clouen el PopArb fan ballar gran part del públic que encara té ganes i forces d’allargar la festa fins les 5 de la matinada per fer del tot rodona la segona jornada d’aquest PopArb.Diumenge al matí, esmorzant en un dels bars propers al recinte que durant dos dies han omplert les taules del local a base de gent amb braçalets de colors, un cambrer preguntava a un home gran, entrant a casa seva, si havia pogut dormir la nit anterior. L’home ha respost que ha passat calor, perquè tenia totes les finestres ben tancades i, content, afegia que total, són dos dies l’any, que està molt bé i que ara ja s’han acabat. Doncs això, nosaltres hem somrigut d’esquena mentre ens preníem el cafè del dia i també acomiadàvem el PopArb, en aquest primer cap de setmana de calor d’estiu.
