Al gener del 2009, la prima de risc estava als 100 punts bàsics i ningú sabia què era, Crepúsculo arrasava a la taquilla dels cinemes i Manel només feia un parell de mesos que havia tret 'Els millors professors europeus'. Tres anys i mig més tard, la prima de risc ha arribat a màxims històrics, la moda dels vampirs va a la baixa i qui més qui menys té una samarreta amb un dibuix d'una cadira, fruit de la portada del primer disc.
Durant tot aquest temps, han passat moltes coses, en uns quants nivells, i al Són Les Mil us n'hem parlat durant molts dilluns al vespre. Us hem parlat de cinema, de música, de llibres, de coses curioses, de parelles, d'art, de somnis i de ciutats. Hem rigut molt, hem entrevistat gent interessant (escriptors, músics, programadors de festivals) i us hem acostat el nostre punt de vista particular a les coses que passaven pel món de la cultura i a la vida en general.
Tots els comiats costen i aquest no és cap excepció. Des d'aquí, només ens queda agraïr-vos que hi fóssiu, que ens escoltéssiu, que ens seguíssiu i només esperem que, durant aquests tres anys i mig, us haguem fet passar una bona estona, us haguem distret, o us haguem fet descobrir alguna cosa nova, mai se sap.
Ens queda agraïr-vos, a vosaltres, que ens heu escoltat i que ens heu llegit i, sobretot, a la gent que ha fet possible que el Són Les Mil es fes cada setmana durant tant de temps. A les que vam començar, l'Alea, la Irene, la Mete, la Victòria i la Carme, quan la gent començava a parlar de crisi i aquestes coses. Vam decidir fer un programa per parlar del que ens interessava i una nit, d'un bar del Raval, van sortir unes quantes desenes de noms absurds fins que l'Alea va proposar el definitiu 'Són les mil'. I a partir del primer programa, poc a poc, tot va començar a créixer.
També queda agraïr al Joan, pel suport del primer mes i les seves excursions a peu, a la Mete; per portar-nos durant tot el primer any, el cinema, les sèries i el teatre amb intensitat i sense estalviar-se les crítiques, a la Júlia i l'Anna, per portar el debat i la política al programa, al final del curs del 2011; a la Clara, per explicar-nos parelles del món de l'art i desxifrar-nos somnis amb la seva dolçor particular; al Martí, que ens va fer el regal de ser el tècnic durant uns quants mesos.
A Ràdio Desvern, per deixar-nos un espai cada any a la graella.
I a títol personal, també vull agraïr a les de sempre, l'equip del Són Les Mil que s'ha mantingut durant tot aquest temps. A la Irene, per l'alegria encomanadissa, per portar-nos una mirada diferent a l'agenda cultural i regalar-nos apunts literaris entusiastes, a la Victòria, per ser-hi sempre, aquí o allà, per la complicitat musical, per descobrir-nos nous grups de música i obrir-nos la ment amb festivals i perles musicals diverses, per les peces gravades des de Praga, i pels holes als xats des de Tübingen, Praga i Amsterdam, de totes dues. I a l'Alea, per coordinar des de l'ombra, pels consells en hores baixes i per portar-nos la serenor en moments caòtics, per portar-nos els apunts d'actualitat combinant-los a través del món de l'absurd, per fer-nos descobrir històries curioses i per explicar-nos fragments de la història a través de personatges més o menys coneguts, els últims anys. A totes quatre, moltes gràcies per tot, i visca les festes del tàper.
En definitiva, que tanquem una etapa, i que us destitgem que tingueu sort i que sigueu feliços, en general.
Gràcies per tot.
(Per cert, que podreu continuar escoltant l'Alea, els dijous, a les 12.30h, al programa 'Just a la Fusta' (també al podcast de www.radiodesvern.com) i la Irene, els divendres, a les 12.10h. Fins aviat!)
(Per cert, que podreu continuar escoltant l'Alea, els dijous, a les 12.30h, al programa 'Just a la Fusta' (també al podcast de www.radiodesvern.com) i la Irene, els divendres, a les 12.10h. Fins aviat!)
