escriptura i folkore

Amics i amants del folklore català,
ençà d'uns anys cap aquí hi ha un perfil de català que està prodigant molt pel món. És concretament un perfil barceloní que només escolta grups com Dorian, que vesteixen de Custo, que tan sols coneixen Iguapop per anar a veure art i que creuen que Ànima o Silenci és el paradigma de cultura de televisió. Us enviem uns esbossos per fer una titella i que sigui aquesta la que es porti els pals. I així la tradició lluitarà contra la nyonyeria barcelonina des de l'arrel.
Salut!

Aquesta és una de les 60 cartes que David Bestué i Marc Vives s'han dedicat a escampar per Barcelona a propòsit d'el mal de l'escriptura, un projecte pensat pel Centre d'Estudis i Documentació del MACBA que pretén fer una petita (o no tan petita) biblioteca amb tots aquells llibres fets per artistes però que ni són llibres d'artista ni són textos teòrics, és a dir, textos de ficció acadèmica, ficció poètica, ficció literària i un llarg etcètera. Llibres de petita tirada i difícil localització que pretenen ser el model d'acostament de la literatura a l'art contemporani. Si voleu donar-hi un cop d'ull, a la pàgina del macba hi ha la llista de publicacions que han anat emmagatzemant fins ara.

L'exposició està situada al mateix Centre d'Estudis i Documentació, just davant del MACBA, és totalment gratuïta i us hi podeu passejar tanta estona com us vingui de gust: hi ha cadires, sofàs i la tranquil·litat necessària per xafardejar els llibres (totalment desordenats perquè no hi ha forma humana de classificar-los) i els tres projectes que s'han dut a terme especialment per la inauguració.

El projecte El món explicat, del mexicà Erick Beltrán, és una mena de enciclopèdia sobre les teories de la gent normal que diversos entrevistadors van recollint pels voltants del MACBA i que es va imprimint dia a dia al Centre d'Estudis i Documentació mateix. D'altra banda, Pourquoi Malady? és un text del danès Jorges Michaelsen penjat a les parets de l'exposició (en plafons) i les 100 cartes de David Bestué i Marc Vives (tot i que diria que al final només van enviar-ne seixanta) consistien en l'enviament de 60 cartes a persones conegudes, desconegudes (la veïna de tal, l'home del peatge, etcètera) i institucions barcelonines per reivindicar la importància del gènere epistolar, que amb tant correu electrònic i ese eme ese s'està perdent el romanticisme. Hi trobareu cartes al màgic Andreu, a Vinçon, a l'Empar Moliner i un llarg etcètera de personatges i llocs estranys.