ou-li-po

Queneau va decidir que zero contingut i visca l'estètica i va escriure els Exercises de style, 99 maneres d'escriure un mateix argument totalment anodí. I no només això, aquest llibre va ser un dels primers passos d'una sèrie de... passos?... que van portar-lo a crear (juntament amb un científic francés que es deia Fransuà le Lioné) un... un... moviment literari? Escola literària? Taller d'experimentació? L'Ouvroir de Littérature Pottentielle, Oulipo pels amics, un... l'objectiu del qual és crear noves estructures literàries per als futurs escriptors a través de fòrmules matemàtiques. El tema és: si Giacomo da Lentini va inventar-se el sonet i va triomfar com el que més, perquè no crear noves estructures?

La literatura potencial, doncs, pot ser analítica (indagant en el que ja s'ha escrit per trobar noves fòrmules a base de mejunjes i històries rares) o sintètica, la seva preferida, que consisteix en crear estructures noves a partir d'àlgebres i matemàtiques contemporànies i ciències i números i equacions etcètera. Aquest embolic (l'Oulipo) va crear-se el 1960, van ser-ne membres personatges com Italo Calvino (per cert, llegiu El caballero inexistente!) i Marcel Duchamp i actualment encara és viu, em sembla que hi ha 36 membres i es reuneixen cada no-se-quants dijous per posar en comú les diverses propostes.

En fi, els Exercices de Style de Queneau són una vertadera proesa estètico-literària que ha creat tendència per tot arreu, en el terreny musical per Les Grans Gueules (van musicar-los quasi tots... i són al Spotify!) i en el terreny literari per escriptors actuals com el genialíssim Joan-Lluís Lluís (per cert, llegiu Aiguafang i El dia de l'ós!!!), que ha publicat recentment Xocolata Desfeta. Exercicis d'espill, en què explica el mateix argument (també anonidíssim, situat al carrer petritxol i amb xocolata desfeta i ganivets i cassà de la selva) de 123 maneres diferents, incloent-hi variacions com "Jackson Pollock" o "Enric Cassasses". De moment, us deixem també el link d'un blog molt recomanable que es diu Transformacions, on s'han anat fent variacions de tota mena a partir d'un text base de Mercè Rodoreda.

Jo us deixo un parell de textos dels Exercices de style (ben traduïdets), podeu trobar-ne més aquí, però agafeu-lo a la biblioteca o doneu-vos al derrotx i compreu-vos-el :) val la pena.

Sorpreses

Que estrets que anàvem en aquella plataforma d'autobús! I que estúpid i ridícul podia arribar a semblar aquell noi! I ¿què fa? Vet aquí que es posa a buscar baralla amb un tipus que - segons explicava! aquell donzell! - li donava empentes! I després no troba res millor a fer que anar-se 'n de pressa a ocupar un seient que havia quedat lliure! En comptes de deixar-lo a una senyora!
Al cap de dues hores, ¿que no endevineu qui trobo davant l'estació de Saint-Lazare? El mateix xitxarel·lo! Rebent consells indumentaris! D'un company!
Sembla mentida!

Anàlisi lògica

Autobús
Plataforma,
Plataforma d'autobús. Aquest és el lloc.
Migdia.
Pels volts. Pels volts de migdia. Aquest és el temps.
Viatgers.
Baralla.
Una baralla de viatgers. Aquesta és l'acció.
Jove.
Barret. Llarg coll magre.
Un jove amb un barret i uri galó trenat al voltant.
Aquest és el personatge principal.
Quídam.
Un quídam.
Un quídam. Aquest és el personatge segon.
Jo.
Jo.
Jo. Aquest és el personatge tercer. Narrador.
Paraules.
Paraules.
Paraules. Aixó és el que es digué.
Seient lliure.
Seient ocupat.
Un seient lliure tot seguit ocupat. Aquest és el resultat.

Vacil·lacions

No sé ben bé on passava... ten un esglèsia, un cubell de les escombrarles, un fossar? ¿Un autobús potser? Hi havia allà... però així ¿què hi havia allá? ¿Ous, catifes, ravanisses? ¿Esquelets? Sí, però encara amb la carn al voltant, i vius. Em penso que és aixóò Gent en un autobús. Però n'hi havia un (o dos) que es feia notar, ja no sé ben bé per quéè ¿Per la seva megalomania? ¿Per la seva adipositat? ¿Per la seva melangia? Més aviat... més exactament... per la seva joventut guarnida amb un llarg... nas? ¿mentó? ¿polze? no: coll, i amb un barret estrany, estrany, estrany. Va iniciar una baralla, sí, això mateix, possiblement amb un altre viatger (¿home o dona? ¿nen o vell?). Allò va finalitzar, bé devia acabar finalitzant d'una manera o altra, probablement amb la fugida d'un dels dos adversaris.
Em penso que deu ser el mateix personatge que em vaig trobar, però on? ¿Davant una esglèsia? ¿davant un fossar? ¿davant un cubell de les escombrarles? Amb un company que li devia parlar d'alguna cosa, perú ¿de què? ¿de què? ¿de què